Nistagme - Símptomes, causes i tractament

El nistagme és una condició on el globus ocular es mou ràpidament i sense control. Aquesta condició pot causar alteracions visuals com ara visió borrosa o desenfocada.

Símptomes del nistagme

El símptoma característic del nistagme és el moviment ocular ràpid i incontrolat. En general, els ulls es mouen horitzontalment (de costat a costat), però els ulls també es poden moure verticalment (amunt-avall) o torsionalment (girar). Això fa que la persona que pateix sovint dirigeixi el cap cap a una determinada posició, de manera que la visió es mantingui concentrada.

El nistagme sol aparèixer als dos ulls, però també pot ocórrer en un sol ull. La velocitat de l'ull en girar també varia en cada pacient. Altres símptomes que poden experimentar els malalts de nistagme són:

  • Pertorbació visual
  • Trastorns de l'equilibri
  • Ulls sensibles a la llum
  • Sent el lloc on estàs tremolant
  • Difícil de veure a la foscor
  • Marejat.

Causes del nistagme

El nistagme es produeix quan la part del cervell o de l'oïda interna (laberint) que regula el moviment ocular no funciona amb normalitat. A grans trets, el nistagme es divideix en dues categories, a saber:

Síndrome de nistagme infantil (INS)

L'INS és un nistagme que es produeix a causa de factors hereditaris. En general, l'INS es produeix entre les primeres 6 setmanes i 3 mesos després del naixement. L'INS sol ser lleu i no avança a greu. Per tant, els pares dels nens amb INS normalment no són conscients d'aquesta condició. En casos rars, l'INS es pot desencadenar per malalties hereditàries de l'ull, per exemple hipoplàsia del nervi òptic o desenvolupament incomplet del nervi òptic, i anirídia (condició d'absència de l'iris a l'ull).

Nistagme adquirit

Nistagme adquirit és un nistagme que es produeix per interferències amb el laberint. Hi ha una sèrie de condicions que poden causar nistagme adquirit, això és:

- Lesió al cap

- Consum excessiu d'alcohol

- Malaltia de l'oïda interna, per exemple, malaltia de Meniere

- Malalties oculars, com ara cataractes i estrabisme

- Malalties del cervell, per exemple esclerosi múltiple, tumor cerebral o ictus.

- Deficiència de vitamina B12

- Hipomagnesèmia o manca de magnesi a la sang

- Efectes secundaris dels fàrmacs fenitoïna.

Diagnòstic de nistagme

Els metges poden sospitar que un pacient té nistagme, si hi ha una sèrie de símptomes que s'han descrit anteriorment. Però per estar segur, el metge farà un examen físic.

L'exploració física es realitza demanant al pacient que giri durant 30 segons. Després de deixar de girar, se li demanarà al pacient que miri un objecte. En pacients amb nistagme, els ulls es mouran lentament en una direcció i després es mouran ràpidament en la direcció oposada.

Si cal, el metge realitzarà exàmens addicionals, com ara:

  • Electro-oculografia. Aquesta prova mesura el moviment dels ulls mitjançant elèctrodes.
  • Anàlisi de sang. Es fan anàlisis de sang per comprovar si el pacient té deficiència de vitamina B12.
  • Proves d'imatge. El metge correrà escàner CT o una ressonància magnètica del cap, per veure si el nistagme del pacient és causat per una anormalitat en l'estructura del cervell.

Tractament de nistagme

El mètode de tractament depèn del tipus de nistagme experimentat. Per síndrome de nistagme infantil, no es pot tractar. Tanmateix, en casos greus, el metge pot suggerir un procediment tenotomia per canviar la posició dels músculs que controlen el moviment ocular. Tot i que no pot tractar completament el nistagme, aquest procediment pot reduir el grau d'inclinació del cap necessari perquè el pacient millori la visió.

Per als malalts nistagme adquiritEl tractament donat depèn de la causa subjacent. Generalment s'apliquen diversos mètodes nistagme adquirit és:

  • Substitució de les drogues que s'estan consumint
  • El compliment de la ingesta de vitamines al cos
  • Administració de col·liris en cas d'infecció
  • Antibiòtics per a les infeccions de l'oïda interna
  • Ulleres amb lents de prisma
  • Cirurgia cerebral per tractar trastorns del sistema nerviós central
  • Injectar toxina botulínica (Botox) en trastorns visuals causats per moviments oculars anormals.